La gestió del turisme cultural a través del disseny d’itineraris i rutes culturals amb la concepció actual de patrimoni, és força recent. El patrimoni ofereix un ampli ventall de possibilitats per traçar itineraris.
Els itineraris i rutes culturals, agrupen paratges, monuments, museus i, en general, recursos del patrimoni cultural amb un denominador comú (temàtic, territorial,...). Per fer-ne el disseny, pot aprofitar-se la celebració d’una efemèride, o bé seguir criteris temàtics ( ja siguin artístics, històrics, culturals, etnogràfics com geogràfics).
Però, en ocasions, aquests traçats s’utilitzen sense cap mena de rigor i, acaben per ser merament un mitjà per a la venda de paquets turístics; rutes que responen a interessos, necessitats i expectatives dels qui gestionen l’oferta. La falta d’infrastructura i els problemes de caràcter operatiu per haver dissenyat una ruta sense tenir en compte els possibles problemes d’accés d’elements patrimonials (ni que si sigui només en determinades èpoques), són qüestions de vegades menystingudes.
L’accessibilitat física, el context en el que s’insereixen, els recursos, l’interès i l’aportació que impliquin pel patrimoni, són eixos importants a tenir en compte per elaborar-ne el disseny.
Per altra banda, cal evitar pensar en traçats massa llargs; és convenient elaborar rutes que puguin segmentar-se en itineraris alternatius i complementaris, amb entitat suficient com per que es puguin realitzar els recorreguts de forma variable i, sense que això impliqui una competència entre enclavaments traçats a la ruta.
Els itineraris i rutes culturals, agrupen paratges, monuments, museus i, en general, recursos del patrimoni cultural amb un denominador comú (temàtic, territorial,...). Per fer-ne el disseny, pot aprofitar-se la celebració d’una efemèride, o bé seguir criteris temàtics ( ja siguin artístics, històrics, culturals, etnogràfics com geogràfics).
Però, en ocasions, aquests traçats s’utilitzen sense cap mena de rigor i, acaben per ser merament un mitjà per a la venda de paquets turístics; rutes que responen a interessos, necessitats i expectatives dels qui gestionen l’oferta. La falta d’infrastructura i els problemes de caràcter operatiu per haver dissenyat una ruta sense tenir en compte els possibles problemes d’accés d’elements patrimonials (ni que si sigui només en determinades èpoques), són qüestions de vegades menystingudes.
L’accessibilitat física, el context en el que s’insereixen, els recursos, l’interès i l’aportació que impliquin pel patrimoni, són eixos importants a tenir en compte per elaborar-ne el disseny.
Per altra banda, cal evitar pensar en traçats massa llargs; és convenient elaborar rutes que puguin segmentar-se en itineraris alternatius i complementaris, amb entitat suficient com per que es puguin realitzar els recorreguts de forma variable i, sense que això impliqui una competència entre enclavaments traçats a la ruta.
FONT:
Itinerarios culturales y rutas turístico culturales : [ Monogràfic ]
Revista PH (Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico)
Núm. 60, novembre 2006
Pàg. 20 - 150
Revista PH (Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico)
Núm. 60, novembre 2006
Pàg. 20 - 150
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada